En un momento dado | Barça vs. Chelsea
Blog, Fútbol, Análisis, Barça, F.C.Barcelona, Guardiola, Messi, Neymar, Piqué, Iniesta, Luis Suárez, Previas, Rivales, Perfles, Jugadores, Planificación, Barça B,
8
single,single-post,postid-8,single-format-standard,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-9.2,wpb-js-composer js-comp-ver-4.11.2.1,vc_responsive

Barça vs. Chelsea

El mateix dia en que la columna vertebral del Barça (Puyol, Deco, Ronaldinho i Eto’o) rebien els premis als millors jugadors de la passada edició de la Champions League, de la qual en resultaren a la fi campions, la sort emparellà en el mateix grup de la lligueta de la primera fase de la competició als dos màxims favorits per alçar-se amb el títol a la final d’Atenes: Barça i Chelsea.

Barça vs. Chelsea

Els dos equips ja han obsequiat als espectadors amb dues eliminatòries trepidants en les dues passades edicions, resultant-ne vencedor cada equip en una d’elles. Així, la temporada passada, el Barça va superar l’equip de Mourinho, i en aquell mateix moment, el tècnic portuguès va començar a jugar el partit que tingué la seva primera part la setmana passada (amb victòria del Chelsea) i que tindrà la seva continuació la nit de dimarts. Així, amb els fixatges de Cole, Boularouz, Ballack i Shevchenko, configurava un equip pensat, únicament, per derrotar al Barça en un hipotètic futur enfrontament. Aquests canvis en l’equip han provocat que el Chelsea tingués més problemes que en temporades anteriors a la lliga anglesa. És un risc que Mourinho està disposat a córrer. A canvi, espera aconseguir, per fi, la Champions i Mourinho sap que l’únic obstacle que a priori pot tenir per aconseguir-ho és el Barça.

Al Camp Nou, el Chelsea tindrà la baixa de Peter Cech (un dels dos, si no el millor porter del món), per tant, jugui qui jugui, tant Hilário com Coducini, el Barça ha d’intentar aprofitar la seva absència, i aixó s’aconsegueix posant-lo a prova i deixar de banda la mania que exhibeix el Barça de voler entrar dins la porteria amb la pilota i no provar el xut llunyà o de mitja distància. A la defensa, Mourinho ha sacrificat els laterals de la passada temporada perquè a partir del desequilibri en aquesta posició va venir, la temporada passada, la seva eliminació. A la dreta trobem a Boularouz, un defensa central reconvertit, ja que Ronaldinho té molts problemes quan és defensat per jugadors d’aquestes característiques. Per la seva part, la banda esquerra és tancada per Cole, un jugador amb molts problemes per cobrir les seves esquenes i que pateix quan l’encara un jugador amb bon dribbling que disposa d’espais, però que, en canvi, realitza una marca molt propera i agressiva al seu adversari. El centre de la defensa no té massa secret, Terry exerceix de central marcador i Carvalho de lliure. La línia defensiva s’acostuma a col·locar propera a la porteria i crea una autèntica muralla amb la línia de mitjos,molt replegada també, gairebé impossible de superar per als equips contraris.

Barça vs. Chelsea: Deco

En aquesta línia de mitjos, la evolució de l’equip de Mourinho es fa evident. Així, ha passat de jugar amb tres homes al mig del camp a fer-ho amb quatre situats en rombe. El vèrtex defensiu és Makelele, immillorable en la recuperació de pilotes i en les ajudes defensives però que necessita un jugador al costat que cobreixi la seva posició ja que es desubica fàcilment quan corre per recuperar l’esfèric. Aquest home és Essien, el pulmó del mig del camp que tanca en defensa, pressiona la sortida de pilota rival i arriba a l’atac des de segona línia. Al seu costat té a Lampard, l’encarregat d’iniciar les jugades d’atac, un jugador molt complet que destaca, sobretot, per la seva arribada a gol des de segona línia. Tancant el rombe es situa Ballack, un jugador molt semblant a Lampard, que en certa mesura li treu l’espai, però molt dotat per a la creació, amb una gran arribada i amb un extraordinari joc aeri.
La davantera la formen dos homes: Drogba i Shevchenko. El marfileny és força, energia i potencia, mentre que l’ucrainià és tècnica, intel·ligència i classe…la barreja perfecte.

La tàctica:

En la fase ofensiva, el Chelsea compta bàsicament (i gairebé podríem dir que únicament) amb tres opcions. La primera és el contraatac. El contraatac del Chelsea era la seva millor arma en temporades anteriors, però els canvis introduïts per Mourinho en l’equip han provocat una sensible pèrdua de velocitat i una major fragilitat del contraatac “blue”. Tot i això, la disposició d’un mig del camp pressionant (personificat en la figura de Lampard i Essien), la presència de puntes ràpids i verticals com Drogba i Shevchenko i la participació de centrecampistes amb una sensacional arribada com Lampard o Ballack, afavoreixen que el contraatac segueixi sent una de les armes més destacades del Chelsea.
[Video 1]

En segon lloc trobem una variant d’aquesta temporada. Davant la pèrdua de velocitat de l’equip, Mourinho ha plantejat una situació ofensiva diferent que consisteix en una pilota aèria de Carvalho o Cole a la zona de tres quarts on un dels puntes la lluita de cap. Acte seguit tant Essien, com Lampard i Ballack es llencen agressivament cap al rebuig i a partir d’aquest i aprofitant la verticalitat dels puntes, intenten arribar a la porteria contraria en el menor temps possible. Per crear els espais per a la segona línia, els dos puntes cauen a bandes, entre el central i el lateral, arrossegant, així al seu marcador i deixant la zona central de l’atac lliure i només amb l’oposició del pivot defensiu rival.
[Video 2]

Barça vs. Chelsea: Drogba

Per últim es troba l’estratègia a pilota aturada, possiblement l’arma més perillosa del Chelsea, en que totes les pilotes tenen com a destinatari al mateix home, Terry. En els corners s’introdueix una segona alternativa que consisteix en col·locar una pilota al primer pal perquè un jugador la prolongui cap al segon on Shevchenko guanya la posició al seu defensor i agafa descompensada a la defensa de l’adversari. Cal remarcar que el Chelsea situa a molta gent en el recorregut de la pilota en el llançament d’una falta directa, de manera que si hi ha un rebuig, els jugadors de Mourinho es llencen com feres cap a la pilota. També existeix una combinació de dos solucions ofensives utilitzades pel Chelsea que esdevé quan en el llançament d’una falta llunyana, es produeix la lluita aèria per deixar la pilota als jugadors de segona línia.
[Video 3]

Possible alineació:

Hilàrio-Boularouz-Terry-Carvalho-Cole-Makelele-Essien-Lampard-Ballack-Shevchenko-Drogba.

Com més mal faria el Chelsea al Barça seria situant a Lampard al costat de Ballack ja que, només Edmilson estaria per aturar-los i si treballessin bé el moviment d’arrossegar al rival i l’altre entrar per l’esquena, un dels dos es trobaria lliure de marca i sense oposició davant seu.

Alternatives tàctiques:

La pèrdua de jugadors com Duff, Crespo o Gudjhonssen, han deixat al Chelsea amb pràcticament una sola alternativa tàctica que no es altre que retornar al seu sistema 4-3-3 de les darreres temporades. Per fer-ho entren a la alineació J.Cole, Kalou, Robben o W.Phillips en substitució de Ballack o Essien i un dels dos puntes. Amb aquest sistema el Chelsea guanya velocitat, recupera automatismes però perd eficàcia davant un equip com el Barça. En un cas extrem (que difícilment es donarà en el partit contra el Barça) també pot passar a utilitzar una defensa de tres homes, assumint molts més riscos i més si tenim en compte que no són defensors amb massa velocitat.

Com ha de jugar el Barça?

Analitzant els perills del Chelsea trobem que la seva principal arma és el joc aeri, per contrarestar-ho es fa imprescindible d’incursió a l’equip d’un altre jugador que domini aquesta faceta del joc com Thuram o Motta. Alhora, s’ha de tenir una especial atenció a no cometre faltes perilloses ni concedir corners (aspecte molt poc vigilat en el partit disputat a Londres). En les jugades a pilota aturada també té una gran importància Víctor Valdés, ja que no hi ha cap equip al món que lluiti els rebutjos tant bé com el Chelsea, de manera que es fa bàsic que Valdés procuri concedir-ne el mínim possible. Per sort, el Barça compta amb un dels millors porters alhora de blocar la pilota.

El segon aspecte perillós del Chelsea és el contraatac, el qual es combat, principalment, reduint al màxim el risc en les passades i amb la col·locació per darrere de la pilota de quatre o cinc homes per tenir l’equip organitzat en cas de perdre la possessió. Un altre aspecte important per evitar contres, és la finalització de les jugades encara que aquestes no portin perill a la porteria contraria, però si la pilota surt fora del terreny de joc l’equip té temps de recuperar les seves demarcacions i plantejar una correcta disposició defensiva. A més, serà vital frenar els dos iniciadors dels contraatacs de l’equip del Chelsea, Essien i Lampard, ja sigui mitjançant la pressió o a partir de faltes, com a última instància.

Barça vs. Chelsea: Ronaldinho

Per tal de desactivar les pilotes aèries buscant el cap d’un dels atacants (generalment Drogba o Ballack), caldrà plantejar una pressió avançada sobre Carvalho, Terry i Makelele (el que fa imprescindible la participació de Gudjhonsen davant un Saviola molt més fràgil físicament i incapaç de mantenir un ritme alt de pressió). Així, s’aturaria l’iniciador de la passada aèria i a més, en cas de recuperació, aquesta es produiria en una zona perillosa, amb la defensa descompensada i amb Messi, o Ronaldinho incrustats en la muralla defensiva de la que parlàvem abans. A més, la presència en l’equip de Motta limitaria l’efecte sorpresa que abans remarcàvem de situar a Lampard a l’alçada de Ballack per crear superioritat sobre Edmilson.

Aturant aquestes tres situacions, el Barça haurà aconseguit desarticular totes les opcions ofensives del Chelsea, i és ara quan haurà de destrossar l’equip de Londres. Així, amb un Chelsea sense alternatives ofensives, el Barça haurà de procurar robar la pilota a les bandes,on degut a la poca presència ofensiva dels laterals i a la renuncia de jugar amb extrems, el Barça gaudirà de superioritat numèrica. D’aquesta manera es plantejarà un dos contra u a la banda. Messi, ja que compta amb una excel·lent tècnica defensiva serà clau en aquesta funció i si l’estat físic li permet, a l’altra banda, serà clau la participació de Ronaldinho. El més interessant d’aquesta pressió dels homes més desequilibrants de l’equip respon al fet de que en cas de recuperar la pilota, es trobarien amb la pilota controlada, camp per davant i havent deixat enrere a molt contraris (els dos puntes, Ballack, el jugador a qui li han pres la pilota, i fins hi tot el centrecampista de la banda contrària). Si Ronaldinho no pogués realitzar aquesta feina, seria Deco qui hauria de assumir aquest rol. El dos contra u es completaria amb el lateral d’aquella banda, ja sigui Thuram o Zambrotta a la dreta, com Gio o Silvinho a l’esquerra. Un cop recuperada la pilota, apareixen dos factors claus per fer mal a la defensa del Chelsea, la primera no és altra que la velocitat de pilota, ja que si el Barça juga al primer toc, amb velocitat, permuta de posicions i precisió, cap entramat defensiu plantejat per qualsevol equip pot aturar el seu atac. D’altra banda tindrà molta importància el fet de crear superioritats numèriques en determinades zones del camp mitjançant l’aproximació de Ronaldinho, Messi o Deco. Davant això, per evitar el desequilibri, la defensa de Mourinho es descol·locaria i deixaria forats que sobretot Gudjhonsen ha de mirar d’explotar. En aquest punt és important que tant Messi com sobretot Ronaldinho, al perdre la posició inutilitzen al seu marcador, ja que sense una marca especifica i sense la possibilitat ni les capacitat de pujar al atac la seva participació resulta estèril alhora que obliga als centrecampistes a desgastar-se en defensa per cobrir la nova posició del jugador blaugrana.

Veient els perills del Chelsea i els possibles mecanismes del Barça per desactivar-los, se’ns fa imperiosa la entrada a l’equip de Motta, de manera que la presencia de Thuram per dominar el joc aeri és menys imprescindible i podem reservar aquest lloc a Zambrotta qui realitzarà una millor pressió en les situacions de dos contra u a banda que hem plantejat anteriorment. A la banda esquerra, per la seva part, triaríem abans a Silvinho que a Gio,ja que el brasiler recolzaria més a Ronaldinho en atac (ja que el crack del Barça no està en un estat físic suficient com per desbordar les marques del Chelsea sense ajuda)i a més, aprofitaria millor els espais deixats per la pèrdua de posició de Ronaldinho per crear superioritat en altres zones del terreny de joc.

Possible alineació del F.C.Barcelona:

Valdés-Zambrotta(o Thuram)-Puyol-Márquez-Silvinho-Edmilson-Motta-Deco-Messi-Gudjhonsen-Ronaldinho.

Alternatives tàctiques:

A la banqueta, per donar una major velocitat a la possessió de la pilota, el Barça disposarà d’homes com Xavi o Iniesta, que en un moment determinat poden aprofitar el desgast físic de l’equip anglès i disparar la circulació de la pilota a peus de l’equip blaugrana. L’opció de Giuly per obrir el camp i alliberar a Ronaldinho o a Messi obligant al desgast físic de Makelele en la seva marca i a que aquest perdi la posició, també seria una opció si a més li afegim que una de les mancances més importants de Cole és la facilitat amb que li guanyen l’esquena. No obstant, la alternativa més interessant des del nostre punt de vista, no requeriria de cap substitució. Simplement, amb la situació de Gudjhonsen com a interior (en la posició que actuava al Chelsea la darrera temporada), el Barça augmentaria el ventall de les seves opcions ja que crearia superioritat al mig del camp, guanyaria en arribada des de segona línia i sobretot, deixaria sense marca als centrals contraris el que crearia un espai important entre ells i Makelele que tant Messi com Ronaldinho podrien aprofitar.

11 Comments
  • ire
    Posted at 23:21h, 06 junio

    Amb lo fàcil que era d’entendre amb una llibreta / pissarra mentre anaves fent fletxetes..

  • jordi
    Posted at 23:21h, 06 junio

    Brutal la feina que t’has pegat. M’ho he llegit “de cabo a rabo” i tot queda molt clar i ben argumentat. A veure si el Rikjaard et llegeix, i sap que ha de posar a Gudjhonsen d’interior i no de punta. Bueno, molt bon inici de blog, per ara això està impressionant.

  • Josep Mª
    Posted at 23:23h, 06 junio

    has de fer un comentari del millor equip de catalunya el Nastic!!!!!

  • jordi
    Posted at 23:23h, 06 junio

    Bueno… tot és molt bonic fins que arriben els gols del Chelsea. Llàstima, tot pintava perfecte avui, els astres semblaven alineats.

  • OB C K O
    Posted at 23:24h, 06 junio

    Un treball molt currat. Endavant.

  • Moren
    Posted at 23:29h, 06 junio

    A veure clientela, escolliu tema pel proper post. O la previa del Depor-Barça de dissabte a la nit o un post sobre la lesió d’Eto’o i el que pot suposar per a l’equip. Espero les vostres peticions.

  • ire
    Posted at 23:30h, 06 junio

    la meva opinió té poca importància pel poc tracte que tinc jo amb el futbol, però vaig flipar amb la poca elegància del chelsea. Intentar fer inferior el contrincant a base de tirar-lo al terra és com poc esportiu i denota inseguretat en un mateix. Però alomillor és que les coses funcionen així

  • Sasinho
    Posted at 23:30h, 06 junio

    ei jo opto per que ens parlis una mica del depor d’aquest any.

    i molaria parlar de les futures promeses. al youtube hi ha força videos interessants, poso el link d’un cas que m’ha cridat l’atenció.

    http://www.youtube.com/watch?v=lOYL0C1OECE

  • Sasinho
    Posted at 23:31h, 06 junio

    de fet, podríem parlar de la cantera del barça perquè hi ha alguns jugadors d’aquests que es surten als tornejos rollo brunete (recordes el Iago?! jeje) que aviat en sentirem a parlar i espero que no sigui perquè els ha fitxat l’arsenal un altre cop com amb el fran mèrida ara…

  • jordi
    Posted at 23:32h, 06 junio

    Vull que comentis el tema de les samarretes del Chelsea que es veu que ha escollit Mourinho a dit, i que diguis si realment Gudjhonsen ja serveix per substituir Eto’o. I està clar que comenta algo abans del partit del Depor!

  • Moren
    Posted at 23:32h, 06 junio

    ok, tomo nota. Doncs faré una previa del Depor-Barça entre avui i demà al mati, i a continuació lesió d’eto’o i parlaré d’algunes promeses. Si us agradaria algun altre tema proposeu. Merci per les vostres idees.