En un momento dado | Morén
Blog, Fútbol, Análisis, Barça, F.C.Barcelona, Guardiola, Messi, Neymar, Piqué, Iniesta, Luis Suárez, Previas, Rivales, Perfles, Jugadores, Planificación, Barça B,
1
archive,paged,author,author-admin,author-1,paged-167,author-paged-167,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,qode-content-sidebar-responsive,qode-theme-ver-9.2,wpb-js-composer js-comp-ver-4.11.2.1,vc_responsive

Cinco de diciembre y el Barça se enfrenta a su tercera final de la temporada. La primera frente al Espanyol se saldo con una victoria convincente e incontestable, la segunda ante el Sevilla con una dolorosa humillación. Por su parte, esta tercera final de la temporada marcará, sin lugar a dudas, la valoración final de la temporada. Se mire por donde se mire, si el actual campeón de la Champions es eliminado en primera ronda, es un rotundo fracaso que no puede ser disimulado con la consecución de cualquier otro título. Para un equipo, por grande que sea, ganar siempre es imposible, pero lo que diferencia a los grandes equipos de los buenos equipos es que los primeros siempre luchan por lograr el éxito y no describen trayectorias irregulares. Así, el paradigma de equipo que siempre lucha por el título es el Milan, que siempre en la lucha de la liga y difícilmente fuera de las semifinales de la Champions, se asienta como el gran equipo en el panorama futbolístico. Unos pueden tener más Copas de Europa, otros más Ligas, otros los mejores jugadores, la mejor masa social o el mejor juego, pero ninguno de ellos dispone de una regularidad tan alta en la lucha por la supremacía como el equipo lombardo.

Primer la greu lesió al genoll d’Eto’o davant el Wender Bremen que el tindrà prop de quatre o cinc mesos fora dels terrenys de joc, i posteriorment, davant del Saragossa, les lesions de Saviola i Messi que impedirà estar, un mes i mig al primer i vora tres mesos al segon, a les ordres del tècnic Frank Rijkaard. Davant aquest contratemps la secretaria tècnica pot (i ha de fer-ho) plantejar-se realitzar alguna incorporació al mercat d’hivern, abans de la qual cosa caldrà analitzar les possibilitats que aquest ens dona i comparar-les amb les mancances que deixaran les baixes dels jugadors lesionats.

Després d’una dècada instal·lats en l’èxit, iniciada amb el “SuperDepor” de Bebeto i companyia i que finalitzà de la mà d’Irureta i de jugadors com Tristàn, Maakay o Valerón, el Deportivo de la Coruña afronta una etapa de renovació total d’una plantilla que s’havia quedat envellida i falta de l’ambició necessària per al prestigi del club. Per redreçar aquesta situació, Lendoiro i Caparrós, aquest estiu, han realitzat fins a 18 fitxatges amb els quals s’ha volgut iniciar un projecte, que ni molt menys donarà els resultats que s’esperen aquesta temporada, sinó que es tracta més aviat d’un projecte a dos anys vista, on el protagonista principal serà el seu tècnic Joaquin Caparrós.

El mateix dia en que la columna vertebral del Barça (Puyol, Deco, Ronaldinho i Eto’o) rebien els premis als millors jugadors de la passada edició de la Champions League, de la qual en resultaren a la fi campions, la sort emparellà en el mateix grup de la lligueta de la primera fase de la competició als dos màxims favorits per alçar-se amb el títol a la final d’Atenes: Barça i Chelsea.